Una mermada Gema Barrachina (Santutxu), 18ª al campionat d' Europa

Quina ràbia! No l' actuació de la Gema Barrachina (Santutxu) a la final directa dels 10.000 del campionat d' Europa d' atletisme que s' està duent a terme a Zuric (Suïssa), sinó la grip que li va impedir fa dues setmanes i escaig prendre part del campionat d' Espanya. Ja se sap que una grip a l' estiu és pitjor que a l' hivern. I tan a prop d' una competició important pot resultar fatal, tal i com ha succeït. L' atletisme, de vegades, és així d' ingrat. Estàs anys treballant per un objectiu i dues setmanes abans agafes la grip.

Tot i això, somniàvem que aquella grip no li passés factura i assolís una plaça de finalista (8 primeres). Sortia amb la 13ª millor marca de l' any de totes les que participat i és una gran competidora. A sobre, la cursa ha estat molt bona pels seus interessos, a un ritme força constant i assequible per a ella.

Ha estat una prova força uniforme fins al km. 7 pel que fa a la Gema (pas pel km. 2 en 6'41", pel 3 en 9'57", pel 6 en 19'43" i pel 7 en 23'01"). Sempre a un ritme d' entre 3'15" i 3'20" per quilòmetre. No sabem la resta de parcials perquè el 10.000 coincidia amb la final del pes masculí i la qualificació de la llargada femenina i l' emissió s' anava repartint entre les tres disciplines.

La Gema gairebé sempre ha anat a les darreres posicions del nombrós grup capdavanter, mirant de no fer més metres del compte i estalviant les possibles empentes quan es va al mig del paquet. Tot i això, l' estona que ha sortit el 10.000 se l' ha vist progressar un parell de vegades per fora. Semblava que anava bé.

Al pas pel km. 7 (23'00" per la 1ª i 23'01" per la Gema, que tancava el grup), 16 eren les atletes que aguantaven. L' altra espanyola, la catalana Lídia Rodríguez, ja s' havia despenjat.

Però, una mica més tard, la Gema no ha pogut aguantar el ritme del grup capdavanter. No s' ha vist per televisió el moment, però quan han tornat a connectar amb la cursa feia poc que les líders havien passat pel km. 8 i la Gema ja no hi era, tot i que el ritme no havia variat. I no se la veia a prop. De ben segur que els efectes de la maleïda grip han aparegut i li han passat factura, perquè ho ha passat malament de debò. I si el cos no va... Ha defallit totalment, ja que en aquests 2 km. i escaig la que al final ha estat la campiona li ha tret poc més d' 1 minut, i això no és normal. I menys al ritme que anaven (32'22" la guanyadora, només 2 segons millor que l' atleta del Santutxu aquest any).

Fins i tot, Lidia Rodríguez que, com ja hem explicat, s' havia quedat abans que la Gema, l' ha acabat sobrepassant novament. El crono de l' atleta resident a Santa Agnès de Malanyanes ha estat finalment 33'24"65, ocupant la 18ª posició final. I el que no se li pot negar és que ho ha donat tot després de veure la seva imatge, absolutament esgotada, un cop traspassada la línia d' arribada.

L' or ha estat per a la veterana anglesa Jo Pavey (40 anys i 2 fills!!!) amb 32'22"39 (últim km. en 2'55" i això que no s' ha canviat fins a falta de 600 metres). La plata i el bronze han estat per dues franceses (Clémence Calvin i Laila Traby) amb 32'23"58 i 32'26"03. La 13ª ha fet 32'40" i no tenim cap dubte de que, en plenitud de condicions, la Gema hauria aguantat amb el grup de les millors fins al final.

Però és jove. Té 28 anys. 12 menys que la campiona d' Europa. Li queda un excel.lent futur. Gema, el año que viene en el Mundial, más y mejor.

Els resultats de la cursa, aquí.

I ara, pendents de Teledeporte dijous a les 9:10. Veurem si la Raquel González (Barça) debuta per la porta gran al seu primer gran campionat internacional d' estiu a nivell absolut. Serà als 20 km. marxa. I ella, a diferència de la Gema, arriba pletòrica, sense haver tingut ni problemes físics ni malalties. Quedar entre les 8 millors seria un èxit total.