Entrevista a Mª Helena Gaeta i Albert López 17-1-08: "El millor dels Lluïsos és el caliu entre els atletes i el respecte entre els uns i els altres"

La Mª Helena Gaeta i l' Albert López són dos dels atletes més carismàtics actualment al club i tenen un element que els fa diferent a la resta: és l´única parella sentimental que entrena a alt nivell.

L' Albert ha fet atletisme la major part de la seva vida i ha crescut amb aquest esport. Té unes marques personals sensacionals de 3'58" en 1500, 8'40" en 3000, 14'54" en 5000, 30'48" en 10.000 (millor que el rècord dels Lluïsos) i 1h 08'54" en marató, tot i que no vol ni sentir a parlar de la marató. A més, és el vigent campió de Catalunya de veterans en 1500 i en cros, títol que intentarà defensar a finals d' aquest mes de gener a Sabadell, tot i que enguany el nivell a la categoria està pels núvols. Aficionat a la informàtica, té una pàgina web molt interessant:. www.geocities.com/webalby.

La Mª Helena, en canvi, fa relativament poc temps que es dedica a córrer. Després de molts anys de natació, va començar a córrer gairebé per curiositat i, arrossegada per l' Albert, s' ho va començar a prendre més seriosament. Tan seriosament, que també ha arribat a ser campiona de Catalunya veterana. A més, té unes marques personals de 1'09"7 en 400, 2'32"03 en 800, 5'10"2 en 1500, 11'43"19 en 3000 (totes del 2005) i 22'19"9 en 5000 (2004).

La primera de les fotos de l' entrevista és de principis d' aquesta dècada. La segona, del meeting de veterans disputat l' estiu passat, en el que l' Albert va fer de llebre de la Mª Helena als 800. La 3ª foto és del 1997, de l' època en que l' Albert militava al Nou Barris. La 4ª, d' una jornada de lliga al 2004. La 5ª, el moment en que l' Albert entrava com a guanyador de la Jean Bouin, ja amb els Lluïsos, al 2003. I la darrera foto està feta al cros de Can Cuiàs del passat mes de novembre.

Dates i llocs de naixement:
Mª Helena: 12 d' abril del 1971 a Premià de Mar. (Té, per tant, 36 anys).
Albert: 24 de gener del 1970 a Barcelona(Ara té 37 anys, tot i que n' està a punt de fer 38).

A què us dediqueu professionalment?
Mª Helena: Mestra de música a ESO i psicòloga infantil.
Albert: Professor de Tecnologia i Matemàtiques a ESO.


Heu fet altres esports, a part de l' atletisme?
Mª Helena: Natació, gimnàs artístic, gimnàs de manteniment, dansa i muntanya.
Albert: muntanya.


Com vau començar a fer atletisme i per què?
Mª Helena: Vaig començar al 2001. Algun dia anava a córrer pel passeig de Premià, però molt de tant en tant. Havia corregut algun any la cursa d' El Corte Inglés amb les amigues. L' any 2001 vaig començar a treballar a una escola de Premià on hi treballava l' Albert i de seguida ens vam fer molt amics. Al 2001, una amiga i jo ens vam engrescar a fer la cursa de Premià quan encara es feien dues voltes a un circuit de 5 km. Just al moment en que jo creuava la línia d' arribada per començar la segona volta, em vaig girar i vaig veure entrar l' Albert com a segon classificat. Jo sabia que corria, però no tant, perquè poques vegades parlava d' ell. Quan vaig acabar li vaig preguntar: "quan corres cada dia?" Ell em va explicar que calia un entrenament per millorar i, aleshores, li vaig demanar si em podia ajudar a fer-ho per disputar alguna cursa popular en millors condicions. No només em va fer l' entrenament sino que els migdies, amb paciència de sant, m' acompanyava a entrenar. Poc a poc em va ensenyar el que eren sèries, fartleks, rodatges, etc. i, mira per on, vam acabar junts.

Albert: Al curs 1984/85, amb 14 anys, vam veure "Carros de Foc" a la sala d' audiovisuals de la meva escola. Un cop acabada la peli vaig decidir començar a córrer. Vaig estar dels 14 als 18 anys entrenant cursa contínua i fent curses populars. Dels 18 als 21 em vaig federar i em vaig dedicar als 5000. Dels 21 als 26 vaig deixar de córrer seriosament. Només rodava de tant en tant i feia muntanya (caminant, res d' escalar). La cursa de la Mercè del 1997 va ser un punt d' inflexió perquè em vaig trobar amb un vell amic, en Miquel González, que em va animar a tornar-hi seriosament. Aquell any vaig pulveritzar totes les meves marques.


Us ajuda, esportivament parlant, a cada un de vosaltres, el fet que la vostra parella es dediqui al mateix esport? En què?
Mª Helena: Moltíssim. Malgrat que els nivells són molt diferents, els dos passem molta estona junts entrenant després de l' escola i això ens ajuda molt perquè desconnectem molt fent una cosa que a tots dos ens agrada. Sempre que pot, l' Albert m' ajuda en els meus entrenaments forts i els dies que ell té un rodatge tranquil podem anar junts. T' ajuda a entendre les decepcions i les alegries. I el fet de córrer tots dos fa que els caps de setmana estiguem en parella sense haver d' arribar a "acords", perquè a tots dos ens agrada el mateix.

Albert: Sí, realment considero que tinc molta sort ja que el fet de tenir una parella que t' entengui en aquest món atlètic tan sacrificat i a vegades tan injust (lesions) ajuda molt a tornar a començar.


A quins clubs heu estat?
Mª Helena: Sempre al G.A. Lluïsos Mataró. Hi vaig entrar per casualitat. Un dia, entrenant a Mataró (l' Albert era del Nou Barris), se' m va acostar en Xavi Grau (encara no el coneixíem) i em va dir que necessitaven noies per a l' equip de la lliga. Jo, espantada, li vaig dir que era molt dolenta i que corria molt poc. Ell va dir que no volia gent bona, sinó gent que acabés la prova, de manera que vaig córrer el 5000 a la lliga. No sabia ni què era la corda, ni el toc de campana. Després, vaig veure els 800 i els 1500. Em van agradar, a la següent jornada ho vaig provar i...caram!!! Això de córrer menys voltes encara em va agradar més. L' any següent, l' Albert va fitxar pels Lluïsos i ja vam començar a entrenar amb en Grau

Albert: Entre 1984 i 1987, vaig anar per lliure. Entre 1988 i 1991, a l' Agrupació Atlètica Catalunya, fent 4'10" en 1500, 15'10" en 5000 i 32'07" en 10.000. Després va venir l' aturada de 6 anys que he exposat abans i posteriorment, del 1997 al 1999, vaig estar al Nou Barris, fent totes les meves marques personals. Al 2000 vaig tornar a l' Agrupació, al 2001 al Nou Barris i des del 2002 he estat als Lluïsos, amb un parèntesi d' un any (2006) en el que vaig tornar a l' Agrupació fruit del conveni existent entre ambdós clubs.


Heu estat propensos a patir lesions?
Mª Helena: Sí, Durant els dos primers anys no, perquè amb l' Albert no feia massa entrenaments de qualitat. Però quan vaig començar a forçar el cos a una activitat a la que no estava acostumada vaig començar a tenir lesions. Ara ja conec més el meu cos i això m' ajuda a prevenir-ne algunes.

Albert: Sí. Gairebé cada any n' he tingut una: tendinitis, periostitis, càrregues, fàscia plantar...


Quins entrenadors heu tingut?
Mª Helena: Albert López, Xavi Grau i Sandra Alonso.
Albert: Dani Granados (AAC), Anselmo (Nou Barris), Hasmi (AAC), Pere Buquet (Vilassar), Joaquín (Condal), Xavi Grau (Lluïsos) i Sandra Alonso (Poppyteam).


Principals virtuts que teniu com atletes:
Mª Helena: M' ho passo molt bé entrenant i fent esport. Necessito l' esport per viure feliç.
Albert: La capacitat de patiment.


I els principals defectes?
Mª Helena: No m' agrada competir, ni tampoc en sé massa. Entrenant disfruto i sóc feliç però competint m' enfonso de seguida i de vegades surto derrotada.
Albet: M' exigeixo massa. Si no em surten molt bé les coses em puc desmotivar.


Millors records com atletes:
Mª Helena: Els dos primers anys d' entrenament amb l' Albert i el cros de Mataró del 2005 amb la meva companya d' equip, la Rosa Rubio. Ens ho vam passar molt bé.

Albert: 3 entrenaments amb 28 anys: 2 sèries de 5000 a 15'47", un test de 2000 a 5'29" i un altre test, en aquest cas de 5000, a 14'54", igualant la meva marca personal en competició.

Pitjors records com atletes.
Mª Helena: Un dia, entrenant, i trobant-me molt bé, vaig sentir un "crack". M' havia trencat el metatars i vaig estar 3 mesos de baixa atlètica. Vaig "tirar" de natació.
Albert: Les lesions, sobretot una al 1999 preparant una mitja marató, una setmana abans de la data prevista per fer marca. I al 2005, a un 10.000 a Mataró en el qual, trobant-me en molt bon estat de forma, vaig tenir un trencament de bessó al km 3.


De quines de les vostres marques us sentiu més satisfets?
Mª Helena: Em quedo amb el 1500 de la lliga al 2005, Sense preparar-lo, vaig fer 5'10" i m' ho vaig passar molt bé.

Albert: Oficials, dels 3'58" en 1500, 14'54" en 5000 i 30'48" en 10.000. En entrenaments, dels 5'29" en 2000 i 14'54" en 5000.


Us en penediu d' alguna cosa com atletes?
Mª Helena: No haver començat de petita amb aquest esport.
Albert: Haver tingut l' aturada dels 21 als 26 anys.


Aquesta temporada heu anat a entrenar a Barcelona. Per què?
Mª Helena: Em va sortir una oportunitat de fer un curs a Barcelona a les tardes d' un tema que m' agrada molt, a prop de Can Dragó. Com que a l' Albert, per motius personals, també li anava bé baixar aquest any a Barcelona, vam decidir buscar un grup d' entrenament nou. Coneixíem a la Sandra Alonso que, a part de ser una excel.lent persona i una gran amiga, sabíem que entrenava un grup: el Poppyteam. Així, vam anar a parlar amb ella i ens va animar a entrenar amb el seu grup. Ens va agradar molt la seva manera de planificar els entrenaments.

Com veieu el vostre grup d' entrenament actual?
Mª Helena: Jo, personalment, m' hi trobo molt a gust. La llàstima és que hi ha poca gent del meu nivell. La majoria són nois fondistes que corren molt o velocistes i moltes vegades entreno sola. Però jo m' ho passo molt bé. I, a més, tinc la Sandra Alonso animant-me moltíssim. Està molt pendent de tots i això m ajuda molt. M' agrada com planifica la temporada. És una entrenadora exigent positivament amb cadascun de nosaltres. Intenta treure el millor de cadascun, sap escoltar a cada atleta i ens valora a tots de la mateixa manera.

Albert: Molt bé. Hi he trobat tan bona gent com la que trobava a Mataró i de força nivell.

Us està costant molt adaptar-vos al nou sistema d' entrenament? Mª Helena: A mi sí. La gimnàstica, la tècnica, les peses i els estiraments no tant. A més, és la part on m' ho passo millor. Però en la part de sèries llargues i rodatges si que m' està costant una mica més.

Albert: No, ja que fem un entrenament "mixte" per suportar-ho millor. Un ja té una edat i el temps de recuperació ja no és el mateix que amb 27 anys.


Creieu que aquesta temporada millorareu les vostres marques? Feu un pronòstic de les marques que creieu que podeu fer.
Mª Helena: No ho sé. Jo tinc l' esperança que per fi baixaré de 2'30" en 800. I potser m' apropi a la meva marca en 1500. Però tampoc m' hi capfico, perquè m' ho passo molt bé.

Albert: No ho sé. No m' agrada fer pronòstics. Però m' agradaria apropar-me als 4'05" en 1500.
(el rècord del club el té en Joaquín Joyas amb 4'05"0).

Quins són els vostres objectius per aquesta temporada:
Mª Helena: El primer, entrenar sense lesionar-me i seguir passant-m' ho igual de bé entrenant. Competint, veig difícil que arribi a disfrutar com ho feu la majoria. També el Campionat de Catalunya de veterans en pista coberta i a l' aire lliure i el Campionat d' Espanya de veterans a l' aire lliure.

Albert: Divertir-me competint, el campionat de Catalunya veterà en cros i fer una bona marca en 1500 a l' aire lliure.


Us veieu fent atletisme seriosament (és a dir, entrenant regularment) amb més de 50 anys?
Mª Helena: Entrenant segur, però competint ho veig difícil. M' agraden molt altres esports i potser, a la llarga, ho alterno més: córrer, natació, muntanya, bicicleta...Fa 4 anys l' Albert i jo vam fer un Aquatlon (atletisme i natació) per parelles i ens va agradar molt. Vam quedar primers en parelles mixtes i ens ho vam passar molt bé. És una opció: començar a mirar altres coses.

Albert: No. Aquest esport és molt exigent per al cos a nivell articular i ossi. Seguiré fent esport, però sense sèries ni competició.

Heu pensat en dedicar-vos a alguna vegada a alguna part de l' atletisme que no sigui a fer d' atleta? És a dir, entrenadors, jutges o directius.
Mª Helena: No.
Albert: No.


Què creieu que és el millor i el pitjor del club actualment?
Mª Helena: El que més m´agrada és que és un club molt humil i a tots ens tracten molt bé. També crec que és dels millors clubs, en el que es té una informació tan actualitzada a la plana web. És increïble que, al cap d´unes hores de fer una cursa, ja estàs informat de les actuacions dels atletes del club. I no només la informació sinó de tot el que es diu sobre les actuacions, que són molt detallades i que sempre t´acaben animant, tot i que no hagis corregut bé.(Gràcies per la part que ens toca). A més, veus que tothom és important en aquest club, ho facis millor o pitjor. El pitjor, que aquests any no tenim equip ni masculí ni femení a la lliga. Em sap greu , perquè jo a la lliga personalment m´ho passava bé, fèiem equip, i trobaré a faltar molt els “ nervis “ de les dues més veteranes: La Rosa i jo.

Albert: El millor és el caliu entre als atletes i el respecte entre els uns i als altres. I el valor que es dóna a l’esforç, tan siguis un atleta de nivell com no. El pitjor: potser falta més comunicació entre entrenadors, directius...


Quines han estat les millors coses que us han passat a la vida fora de l' atletisme?
Mª Helena: 1) Conèixer l' Albert. Tot i que sembla un tòpic, és una persona amb uns valors humans molt grans (humilitat, discreció, senzillesa...). I sempre disposat a ajudar tothom.
2) Poder disfrutar de la meva àvia, que té 92 anys, durant tant de temps. És una de les persones de les que he après més valors.
3) Viure amb la meva gossa, la Sort, durant 8 anys. Va morir l' any passat. Els animals t' ensenyen a valorar moltes coses.
4) Tenir tots els amics que tinc.

Albert: Conèixer la Mª Helena: un pilar molt important a la meva vida.


Quins són els vostres hobbys?
Mª Helena: L' esport, caminar dies i dies per la muntanya, tocar el piano, estar amb animals i ballar.
Albert: La muntanya (fer travesses llargues per desconnectar del tot), la informàtica, el cinema fantàstic i amb fons.

Menjar preferit:
Mª Helena: Una Mega-amanida i, sobretot, els Panados d' Espinacs d' Espot.
Albert: Patates fregides amb ou ferrat.


Beguda preferida:
Mª Helena: Suc de taronja amb llimona i aigua.
Albert: Aigua i suc de taronja.


Teniu o heu tingut algun ídol?:
Mª Helena: No.
Albert: En Gandhi. Va aconseguir el que es va proposar sense utilitzar la violència.


Actor o actriu favorits:
Tots dos: Cap en especial.

Pel.lícula preferida :
Mª Helena: "La vida és bella", de Roberto Benigni, i "La milla verde".
Albert: "Que bonic és viure", "La vida és bella", "El rey pescador", "Sin límite" (Prefontaine), "Patch Adams", "La milla verde", "Cube", "El senyor dels anells" i "La guerra de les galàxies".


Cantant preferit:
Mª Helena: Cap en especial.
Albert: Lluís Llach.


Cançó preferida:
Mª Helena: "Laura" de Lluís Llach, Mecano, La Oreja de Van Gogh i totes les de Maná.

Albert: les de Lluís Llach.


Esportistes favorits:
Mª Helena: els meus companys d' equip.
Albert: Prefontaine, Sebastian Coe...