Bronzes pel relleu sub-18 i Sergio Muñoz als campionats de Catalunya en pista coberta

Aquest diumenge hi ha hagut representació dels nostres atletes a dos campionats de Catalunya en pista coberta.

Al sub-23 en Sergio Muñoz (a la 1ª foto) ha estat protagonista d' una final preciosa. Amb un inici molt lent (a 1'05" el 400), un atleta ha estat finalment el clar guanyador amb 1'59". La plata s' ha assolit amb 2'01"39 i, ben a prop, lluita ferotge pel bronze, que ha anat a parar al coll d' en Sergio Muñoz. 2'01"92 ha estat el seu temps per 2'01"98 dels seus més immediats perseguidors, als que han donat com a quarts tots dos.

Tan al límit ha estat la lluita pel bronze que tan en Sergio com un dels quarts s' han tirat sobre l' arribada, caient a terra amb el resultat per al nostre atleta d' una luxació al colze que el tindrà dues setmanes de baixa. Això sí que és guanyar-se una medalla donant-ho tot.

Els resultats, aquí.

I al campionat de 4 x 400 sub-18, també bronze pel quartet format per Víctor Ballesta, Màxim Grau, Jaume Larroy i Sergi Adalid.

El primer objectiu era classificar-se per a la final. D' 11 aspirants passaven els 6 millors temps i els nostres van ser segons de la seva sèrie i del total amb 3'34"86 amb un carrerón. Aquest crono és un nou rècord del club donat que és prova nova, ja que anteriorment es duia a terme el 4 x 200. I un registre fantàstic per a un equip sub-18. Calia veure, però, si en menys de dues hores que faltaven per a la final es recuperarien de l' esforç.

Aquí potser es va notar una mica la falta de veterania lògica a la seva edat i la impulsivitat típica dels joves. De quasi tots, no només dels nostres. De fet, 4 dels 6 finalistes van fer temps pitjors a la final que a semifinals. Els nostres van córrer la 3ª i última semifinal, amb l' avantatge de saber els temps de les sèries anteriors i haurien pogut classificar-se reservant molta energia pensant en córrer un altre 400 més tard. A les dues primeres sèries només 5 equips havien acabat (hi va haver dues desqualificacions), i dos d' ells ho havien fet en 3'52" i 4'00", cronos que era més que evident que els nostres millorarien. Per tant, quedant entre els tres primers de la seva sèrie per sota de 3'52" n' hi havia prou. Això que ara veient els resultats és tan obvi a peu de pista no és tan senzill.

La final la van córrer també molt bé, però era normal que l' esforç anterior es notés i van acabar en 3'37"01, però amb una fantàstica medalla de bronze. L' or i la plata estigueren en 3'34"84 (tan sols dues centèssimes millor que els nostres a semifinals) i 3'35"07, mentre que els 4rts i 5ens van lluitar el bronze amb els nostres, arribant en 3'37"83 i 3'37"93.

Les classificacions, aquí.